Menaix a Truà ja tenen 10 anys

Dimecres 25 de març del 2009, 21.00 h, em dirigeixo a Luz de Gas, on és? que jo no hi he estat mai! per sort no em perdo, vaig ben acompanyada. Un cop allí mitja hora fent cua... buf, és que per què a Barcelona sempre hi ha cues per a tot? a la fi entrem, a la Sala gran, ens podem asseure a la tercera o quarta filera, bon lloc. Em demano una cervesa, són 7 euros, 7 euros? sense comentaris, pago i callo.
21.35 h Juanjo Muñoz (Gossos), Cris Juanico (ex Ja t'ho diré) i Toni Xuclà, els Menaix a Truà, omplen l'escenari. No els he vist mai en concert, per això tinc curiositat i ganes que comencin a actuar.

Durant una mica més de 90 minuts vam poder sentir un petit tastet del que han creat aquesta formació en els seus 10 anys d'història. D'aquesta manera, "Mou-te lentament", del seu segon disc Petits moments d'estricta simpatia (Música Global, 2002), també "Na Maria", "Mentrestant", "Tal vegada", van anar sonant una darrera l'altra mesclades amb temes del seu primer disc Menaix a Truà (Música Global, 2000) com per exemple "El Missatger", una versió del tema de Daniel Lanois, productor d'U2. Van aprofitar l'ocasió per donar a conèixer el seu últim disc Com el vent (Música Global, 2008), publicat recentment i del qual van deixar-nos provar algunes cançonetes "Com el vent", "Un parany", "I demà", també van sonar "Si fos per jo", "No hi ha ningú com tu", etc.

La Sala estava plena de gom a gom, es notava que era un concert gratuït per als sòcis del TR3SC, i la veritat és que vaig riure, i hi vaig estar bé, hi havia bon clima, però faltava una mica d'espontanietat, semblava que tot estigués tan planificat... que fins i tot les gracietes del Juanjo em van provocar una sensació de falsedat, i de "voler i no poder", però alhora d'ingenuïtat, potser realment sí que estava actuant amb naturalitat... Va Va ser una experiència gratificant, no en dubto, però em va decebre una miqueta el so, vaig trobar a faltar sentir amb més intensitat els acords i les melodies d'en Toni Xuclà, pocs temes em van captivar, i és una pena perquè tenen cançons precioses, faltava entusiasme i energia, ho van aconseguir en algún moment però no durant tota l'estona... i tot i això el públic si que n'estava d'entusiasmat!

Tinc l'esperança de pensar que no ho van donar tot, que es guardaven energies pel concert especial que faran el proper 23 de maig a la Sala 2 de l'Auditori, dins el 20è Festival de Guitarra i altres Acords, per celebrar sense escatimar-se de res el seu 10é aniversari. I així espero que sigui, que ho donin tot, que deixin tot el seu sentiment sobre l'escenari, que facin tremolar el públic i que encomanin la il-lusió, que crec que la tenen, de seguir deu anys més. De totes maneres, això ja serà un tema a part.

Loops i Silenci?, marxen dos dels meus programes preferits

M'he esperat uns dies per si em podia assabentar d'alguna informació més, però el que se, és possiblement el que sap la majoria de gent que coneix la notícia. El programa Loops i el programa Silenci? desapareixen, de fet ja els han tret de la graella. Aquesta decisió ha sorprès els seguidors dels espais, possiblement perquè sabem que no hi ha molts programes d'aquestes característiques, moderns, interessants, divertits, atractius, potser en certa manera innovadors, i és el que ens fa falta per avançar, pensar en fer coses diferents i sobre tot que enganxin espectadors joves. Personalment vaig pensar que amb la Terribas de directora aquesta eliminació seria per algun motiu raonable, i no ho sabrem fins el febrer i és que diuen que s'estrenarà un nou programa cultural sota el títol provisional de "L'ànima". Així doncs, està previst que el programa el presentin la Bibiana Ballbè i el Toni Puntí i que els continguts que tracti siguin bàsicament culturals. Segons va informar Francesc Fàbregas, el director de programes especials i culturals de Televisió de Catalunya, el nou programa tindrà una durada de 50 minuts, s'emetrà diàriament i en directe i tractarà l'actualitat de la jornada, tertúlies, reportatges, connexions en directe a localitzacions on es duguin a terme activitats culturals, entrevistes, entre d'altres.
Haurem d'esperar a l'estrena d'aquest nou magazín, desitgem, doncs, que sigui molt millor que els programes que han eliminat, no? quin remei queda, sinó... no me feu pensar gaire que encara ´m'obligareu a crear una tele per internet jejeje
Qualsevol aportació sobre el tema és benvinguda!

Joan Miquel Oliver en una paraula: tendresa

El passat diumenge 14 de desembre a les vuit del vespre vaig assistir al concert que va dur a terme el mallorquí Caixafòrum a Lleida. Vaig arribar cinc minuts tard, congelada de fred i carregada com un ruquet amb la motxilla, el portàtil, la bossa de mà i perquè no tenia més mans, que sinó... tot té una explicació, no eren rebaixes, és evident, sinó que venia de passar el cap de setmana a Altafulla. Estava contenta i molt a l’expectativa de com seria aquest senyoret en concert.
Segons el que havia llegit als diaris presentava la seva obra literària El misteri de l'amor, però el que jo em vaig trobar va ser tot un concert acústic amb les seves guitarres i el bateria Joan Roca que l’acompanyava amb tot un carregament d’instruments de percussió.
Si he de ser sincera no em sabia ni un dels temes que va interpretar, bé, sí, la que va servir de sintonia del programa de TV3 Somiers, molt interessant mentre va durar, per cert. Però tot i això per mi va ser una grata sorpresa, va oferir-nos temes dels seus disco en solitari (Drogueria Esperança: Odissea 30 000, Surfistes en càmara lenta, Live in Paris) i ens en va avançar algunes del nou disc que està preparant, ens va confessar que no podia estar-se’n, que les velles ja se les sabia massa bé. L’acollidora sala, plena de gom a gom, es va farcir de melodies clares i juganeres, campanetes dolces i innovadores, ritmes contundents que feien augmentar l’energia de l’optimisme. Vaig somriure i vaig riure, però no poc, sinó molt, de fet és un dels aspectes que destacaria de l’actuació, la simpatia del Joan, és un geni!

Amb els seus comentaris irònics i divertits i la seva espontaneïtat se’ns va posar a tots a la butxaca, i és que fins i tot ell mateix reconeixia que “vaig al revés del món, primer canto la cançó i després la presento”.
Malauradament van ser uns escassos 60 minuts de música, però va ser el tastet suficient per despertar la curiositat de la seva obra i sentir la necessitat de consumir un xic més de la seva sonoritat. M’ho vaig passar bé, sí, i fins i tot vaig pensar que m’agradava més en solitari que no pas el grup Antònia Font, i mira que Antònia Font és Antònia Font, però bé, cadascú té els seus objectius i poden ser complementaris.

M’acomiado amb unes quantes fotografies que vaig poder fer, a les fosques i una mica lluny de l’escenari, no són d’una qualitat excel•lent, però espero que ajudin a posar-se en situació i a copsar l’essència de l’espectacle que vaig observar. Una actuació que va ser tota una experimentació dels sentiments, i més concretament de la tendresa, que hi farem, és el que em va despertar aquest mallorquí: una tendresa i un optimisme desbordant!!