diumenge, 3 de maig del 2009

De visita per Ikea

Un repte és un repte i el que es promet s'ha de complir així que em poso a escriure la meva experiència per Ikea. Realment mai hi havia estat, va ser una tarda agradable, i surrealista, quantes vegades has anat a Ikea i t'has hagut d'amagar entre armaris perquè no sortís per antena (Ona la Torre) els crits del nen que gamberreja pel teu voltant? segurament una vegada a la vida, la del dilluns 27 d'abril! si tens clar com vols decorar la teva casa, habitació, Ikea és un paradís! hi ha de tot i de tots preus, bé, amb una excepció, si busques llençols no, NO N'HI HA! em vaig tornar boja buscant-ne i l'únic que trobes són fundes nòrdiques. Ja sabeu que a Suècia, la casa nadiua d'Ikea, hi fa molt fred...
Si no tens clar que vols et pots tornar ximple, i jo, tot i saber el que volia també me'n vaig tornar una mica perquè m'hagués emportat tota la botiga! al final em vaig controlar i només em vaig gastar 86 euros: una tauleta de nit, paperera, estores, cortines, gotets per posar espelmes i espelmes perfumades, un armari de tela i alguna que altra rucadeta més.
L'aventura va ser la tornada a casa, evidentment anava en transport públic, si no tens carnet és el que hi ha, i sort que m'acompanyava una amiga perquè sinó no se com hagués arribat a casa.
Una grata experiència, sens dubte, hi vull tornar, m'agradaria, ara, més em val no perdre les instruccions pel camí la propera vegada... que és el que em va passa amb un dels mobles... vaig fer servir el meu enginy, i ara l'armari ja funciona hehehe quin desastre! Gràcies Clara!

6 comentaris:

Esther del Campo ha dit...

No!!! No hi ha llençols! Un dia vaig estar com una boja buscant llençols a l'Ikea d'Alcorcón, i res de res! Jo tinc la meva habitació de Fuenlabrada plena de coses d'Ikea, i realment, les paelles a un 1,99 fan molt de servei (i són bones!).

Un dels meus records a Ikea és quan vaig passar un estiu a Bristol, i la casa on jo vivia era al costat de l'Ikea, quan tenia jo uns 17 anys. Recordo que em vaig perdre dins perquè vaig obviar la fletxa que has de seguir per no perdre't. I preguntant preguntant, vaig trobar allà un home parlant pel mòbil en català! Va ser la meva salvació! :)

Laia Martínez ha dit...

uala! heheh quines casualitats, si és que els catalans estem a tot arreu! hehehe la veritat és que Ikea és un gran invent, exceptuant això dels llençols, ara, has de tenir ben pensat el que vols comprar perquè sinó t'enduries tota la botiga!! per cert, què ja t'han fet l'entrevista??? quina llàstima que estic a Barcelona i no ho puc sentir!!! ja diras què tal! segur que rius una estoneta :) a mi em va tocar la setmana passada hehehe

Maria ha dit...

Laietaaa!! sí que n'hi ha de llençols que jo els tinc d'allí, però està tot per separat i t'ho has de montar tu com ho vulguis!! com un mecano a lo suís! Això sí, et cal mooolta, mooolta pàciencia per les mides i tots aquests rollos i a més, els suecs tenen una mida diferent de llits!! Són més alts, i guapos diuen,els suecs, però això encara ho tinc per comprovar, a Ikea no hi he trobat mai cap suec, ves tu per on, ho exporten tot, fins i tot el menjar i es deixen el millor reservat.
Si has sobreviscut a Ikea, ja és molt! Enhorabona!! L'altra gran victòria serà anar-hi amb parella (amb família ni ho dic perquè és impossible) i aleshores pots sobreviure a qualsevol mal mundial com la grip porcina!

Laia Martínez ha dit...

hhahahhhaa tia, que de llençols no n'hi ha! hi ha fundes nòrdiques i llençols de sota, però els típics de tota la vida ja et dic jo que no hi són! a quin Ikea vas anar tu? potser al que vas anar sí que n'hi havia... hehehe

Rous ha dit...

Laia (com va?, com estàs?) has de fer una cosa molt interessant per a la teua propera crònica Ikea, perquè si hi has anat un cop, hi tornaràs per segona vegada... creu que sí; a la pròxima passejat pel pàrking i fixa't les maniobres que fa la gent per encabir un sofa de tres metres de llarg en un cotxe de 2,90...
"No, así no, Javier!" - (l'home que se la mira i calla...)
"A ver, no puedes empujar más? Pruébalo por el otro lado, hombre!" - (l'home que ens mira a ma germà i a mi, i calla...) -. Finalment, ma germà i jo ens girem i ens fotem a riure tot lo dissimuladament que es pot davant una situació així!

Laia, si un crio berrejant t'estressa el dia al Ikea, no marxis sense passar per a veure la fauna del pàrquing desant les compres al corresponent cotxe, perquè no hi ha millor manera de desestressar-se! :P

Laia Martínez ha dit...

hahhahahaha que bona Roser!!! la veritat és que com que hi vaig anar en transport públic (no tinc cotxe, bé, ni carnet...) no m'hi vaig fixar en el pàrquing, però la propera, que no hi penso anar en transport públic hehe, ja m'hi fixaré! promès!!!

i tu què tal??? ara fa molt k no ens veiem!! has akabat ja Comunicació o ke?? jo si déu vol enguany loquido que ja va sent hora!!

molt bona nit, merci per passar per aquí, m'ha fet il.lusió! i fins la propera!!! petons