Fa segles que no escrivia, molt però que molt temps, de fet fa dies que a estonetes estic preparant dos escrits, curradets, i ho volia publicar abans del que ara escriuré, que de fet, no 
sabia ni que escriuria, però que crec que he d'escriure, bé, anem al gra.
Avui inicio una sèrie d'escrits dedicats a Renfe, sí, potser no s'ho mereixen, però és la meva manera personal de denunciar les irregularitats i la precarietat del transport públic català, el que jo conec, així que, preparats per llegir les aventures transcorregudes sobre un tren o en estacions de tren? jeje
Dimarts 11 de març del 2009
9.34h "Si el tren complís l'horari establert hauria de passar d'aquí res", penso, il-lusa, però no, avui encara em fa esperar més, si normalment passa amb 15-20 minuts de retard avui pràcticament són les 10 que arriba. Pujo, puc asseure'm, m'adormo i parada a parada em vaig despertant.
11.00h "Són quasi les 11?" sí, són quasi les 11, avui s'han passat, no se com s'ho fan però el tren cada dia passa tard per Altafulla, la qüestió és que en les tres setmanes que l'he agafat diàriament, mai ha arribat tard a Barcelona, sempre ha estat puntual, significa això que un simple Catalunya Exprés pot anar a tota hòstia si vol... (perdó per l'expressió), i que Renfe fa el que sigui per no haver de tornar els diners dels bitllets... Me n'he anat directament a Atenció al client, he preguntat, m'han fet esperar uns minuts, surt un home de dins les oficines i en veu alta ens diu a mi i als quatre passatgers més que anaven al mateix tren (només 4, increïble el passotisme de la gent! bé, excusem-los, potser arribaven tard a la feina...), que el tren havia arribat concretament 23 minuts tard i que no ens corresponia indemnització perquè el mínim de temps de retard era 30 minuts. "Què?? 30 minuts! però que s'han tornat bojos o què?" Representa això que un tren pot arribar tranquil.lament 30 minuts tard i no passa res? mitja hora de les nostres vides que ens poden robar? però de que van! res a fer, me'n vaig enrabiada, però a mig camí cap al metro giro cua i m'ho repenso "que coi! potser no servirà de res però els donaré feina" i he anat a omplir un full de reclamacions, m'han dit que em contestaran per dir-me com s'ha resolt, ja m'imagino quina serà la contesta, però bé, com estava dient, com a mínim els donaré més feina, i animo a tots aquells a qui els passi algun incident amb Renfe que reclamin, que no es quedin callats, mica a mica s'omple la pica i penso que està a punt de vessar...
sabia ni que escriuria, però que crec que he d'escriure, bé, anem al gra.Avui inicio una sèrie d'escrits dedicats a Renfe, sí, potser no s'ho mereixen, però és la meva manera personal de denunciar les irregularitats i la precarietat del transport públic català, el que jo conec, així que, preparats per llegir les aventures transcorregudes sobre un tren o en estacions de tren? jeje
Dimarts 11 de març del 2009
9.34h "Si el tren complís l'horari establert hauria de passar d'aquí res", penso, il-lusa, però no, avui encara em fa esperar més, si normalment passa amb 15-20 minuts de retard avui pràcticament són les 10 que arriba. Pujo, puc asseure'm, m'adormo i parada a parada em vaig despertant.
11.00h "Són quasi les 11?" sí, són quasi les 11, avui s'han passat, no se com s'ho fan però el tren cada dia passa tard per Altafulla, la qüestió és que en les tres setmanes que l'he agafat diàriament, mai ha arribat tard a Barcelona, sempre ha estat puntual, significa això que un simple Catalunya Exprés pot anar a tota hòstia si vol... (perdó per l'expressió), i que Renfe fa el que sigui per no haver de tornar els diners dels bitllets... Me n'he anat directament a Atenció al client, he preguntat, m'han fet esperar uns minuts, surt un home de dins les oficines i en veu alta ens diu a mi i als quatre passatgers més que anaven al mateix tren (només 4, increïble el passotisme de la gent! bé, excusem-los, potser arribaven tard a la feina...), que el tren havia arribat concretament 23 minuts tard i que no ens corresponia indemnització perquè el mínim de temps de retard era 30 minuts. "Què?? 30 minuts! però que s'han tornat bojos o què?" Representa això que un tren pot arribar tranquil.lament 30 minuts tard i no passa res? mitja hora de les nostres vides que ens poden robar? però de que van! res a fer, me'n vaig enrabiada, però a mig camí cap al metro giro cua i m'ho repenso "que coi! potser no servirà de res però els donaré feina" i he anat a omplir un full de reclamacions, m'han dit que em contestaran per dir-me com s'ha resolt, ja m'imagino quina serà la contesta, però bé, com estava dient, com a mínim els donaré més feina, i animo a tots aquells a qui els passi algun incident amb Renfe que reclamin, que no es quedin callats, mica a mica s'omple la pica i penso que està a punt de vessar...
En el següent post, més aventures de Renfe (de la setmana passada) i altres cosetes!
Bona nit!
1 comentari:
Haurem de crear el RERE REbotats de REnfe, com una mena de club per a fer reunions-teràpia i desfogar-nos pder evitar escanyar als qui ens molesten als trens, jejejeje.
Un petonas guapa!
Publica un comentari a l'entrada