Menaix a Truà ja tenen 10 anys

Dimecres 25 de març del 2009, 21.00 h, em dirigeixo a Luz de Gas, on és? que jo no hi he estat mai! per sort no em perdo, vaig ben acompanyada. Un cop allí mitja hora fent cua... buf, és que per què a Barcelona sempre hi ha cues per a tot? a la fi entrem, a la Sala gran, ens podem asseure a la tercera o quarta filera, bon lloc. Em demano una cervesa, són 7 euros, 7 euros? sense comentaris, pago i callo.
21.35 h Juanjo Muñoz (Gossos), Cris Juanico (ex Ja t'ho diré) i Toni Xuclà, els Menaix a Truà, omplen l'escenari. No els he vist mai en concert, per això tinc curiositat i ganes que comencin a actuar.

Durant una mica més de 90 minuts vam poder sentir un petit tastet del que han creat aquesta formació en els seus 10 anys d'història. D'aquesta manera, "Mou-te lentament", del seu segon disc Petits moments d'estricta simpatia (Música Global, 2002), també "Na Maria", "Mentrestant", "Tal vegada", van anar sonant una darrera l'altra mesclades amb temes del seu primer disc Menaix a Truà (Música Global, 2000) com per exemple "El Missatger", una versió del tema de Daniel Lanois, productor d'U2. Van aprofitar l'ocasió per donar a conèixer el seu últim disc Com el vent (Música Global, 2008), publicat recentment i del qual van deixar-nos provar algunes cançonetes "Com el vent", "Un parany", "I demà", també van sonar "Si fos per jo", "No hi ha ningú com tu", etc.

La Sala estava plena de gom a gom, es notava que era un concert gratuït per als sòcis del TR3SC, i la veritat és que vaig riure, i hi vaig estar bé, hi havia bon clima, però faltava una mica d'espontanietat, semblava que tot estigués tan planificat... que fins i tot les gracietes del Juanjo em van provocar una sensació de falsedat, i de "voler i no poder", però alhora d'ingenuïtat, potser realment sí que estava actuant amb naturalitat... Va Va ser una experiència gratificant, no en dubto, però em va decebre una miqueta el so, vaig trobar a faltar sentir amb més intensitat els acords i les melodies d'en Toni Xuclà, pocs temes em van captivar, i és una pena perquè tenen cançons precioses, faltava entusiasme i energia, ho van aconseguir en algún moment però no durant tota l'estona... i tot i això el públic si que n'estava d'entusiasmat!

Tinc l'esperança de pensar que no ho van donar tot, que es guardaven energies pel concert especial que faran el proper 23 de maig a la Sala 2 de l'Auditori, dins el 20è Festival de Guitarra i altres Acords, per celebrar sense escatimar-se de res el seu 10é aniversari. I així espero que sigui, que ho donin tot, que deixin tot el seu sentiment sobre l'escenari, que facin tremolar el públic i que encomanin la il-lusió, que crec que la tenen, de seguir deu anys més. De totes maneres, això ja serà un tema a part.