divendres, 16 de juliol del 2010

Estem Salvats! (de Moment)

Bona nit, pràcticament un any després em decideixo a escriure de nou. Fa dies, mesos que tinc coses a explicar, però mai trobo el moment fins que avui alguna cosa inesperada m'hi ha fet tirar de cap. Durant tot aquest temps crec que algo en el meu interior ha canviat, hi era, però ha crescut, s'ha transformat! i necessito expressar-ho. Els esdeveniments polítics, socials... d'aquests dies no han fet res més que confirmar els meus pensaments i en algun moment, fins i tot m'han sorprès, gratament, per cert. Parlem de llengua, parlem de política, de la crisi... no, simplement vull anar deixant fluir el meu interior, perquè és l'essència de la bona comunicació.
Fa dies que hi dono tombs, i saber les retallades que ha fet el Tribunal Constitucional (no se si es mereixen que els encapçali amb majúscules!) em va fer patir, i realment encara pateixo, però una miqueta menys. Em va preocupar principalment el tema de la llengua, i avui en vull parlar. Precisament aquest curs he tornar a Filolgia Catalana, una decisió dificil però encertada, m'ha costat, però d'aquí poc seré llicenciada en Filologia Catalana, profeta de la meva terra? salvadora d'una llengua en perill d'extinció? penseu el que vulgueu, però he crescut, i molt! Realment les lleis i el que d'ara en endavant succeeixi en matèria de política lingüística, no només el que es faci des de Catalunya, sinó el que ens permetin fer des de Madrid, afectarà el nostre futur, però per altra banda, no hem de perdre de vista que el que farà canviar el que molts veuen com un futur negre, és la nostra constància i el nostre potencial. Sempre s'ha dit que creure és poder i no hi ha res més cert que una voluntat de ferro. Forma part de la nostra vida, hi hem nascut, hem sentit, hem viscut, hem crescut... la llengua catalana és la nostra vida, com entenem el món, com el veiem... i, de fet, així ho diu l'ecologia lingüística, una llengua és una forma de veure el món, una expressió distinta de concebre el nostre dia a dia, l'expressió màxima de la nostra cultura i la nostra comunitat. Per aquest i únic motiu ja puc dir que en uns anys la llengua catalana no morirà, no mentre jo visqui hehehe! No vull desprendre'm d'aquest regal, perquè els regals no es desprecien, i espero poder-ho passar en herència als meus fills, perquè si algun en tinc, s'ho mereixeran. Una vegada em van dir que de moment la llengua catalana (si més no, a Catalunya) no estava en un procés greument preocupant perquè encara no s'havia produït el procés de subsitucíó lingüística, potser en aquell moment no ho acabava d'entendre, però ara mateix ho he pogut copsar amb els meus ulls, bé, millor dit, amb les meves orelles. Estic al balcó, s'hi està més fresquet, i amb els meus propis sentits he pogut escoltar com uns pares castellanoparlants, perquè es nota, ensenyaven al seu fill de pocs anys a comptar en català, també en castellà, ho he de dir, però ho anaven alternant, i això, us puc dir, que m'ha arribat a l'ànima. És un fet simple i insignificant, pot ser, però per a mi ha estat important, perquè avui dia, encara que només sigui aquesta família en el més remot dels casos, encara s'ensenya de pares a fills la nostra llengua, la transmissió és viva, per tant, tanco la boca dels alarmistes, la nostra llengua gaudeix d'una salut espectacular! Però, no hem de perdre de vista les franges amb defenses baixes, només nosaltres podem fer que recuperin el seu esplendor, i si, pot sonar poètic o cursi, o com vulgueu, però ho crec, només nosaltres podem fer que la nostra llengua continui sent un regal d'herència per als nostres fills, i no només això, sinó també per a nosaltres mateixos, per als nostres amics, familiars, companys de feina... perquè simplement és la nostra forma de viure, la nostra vida, i això és més important que qualsevol altra cosa, perquè és una part de la nostra personalitat, la nostra essència, i ho hem de conservar, ho hem de valorar com ens hem de valorar a nosaltres mateixos.

Punt i final, la meva reflexió d'avui és aquesta, però continuarà, perquè en tinc moltes més, i prometen! S'accepten crítiques, opinions i idees! Bona nit :)