divendres, 22 de maig del 2009

Curiositats que et trobes per la vida...

Avui seré breu però concisa. Una observació que tinc ganes d'explicar. L'altre dia estava a Lleida i vaig anar a l'estació d'autobusos a buscar l'autobús, lògicament, vaig agafar un "Vibasa", més que res perquè és l'únic bus que va cap a Tarragona.
Casualitats de la vida no vaig fer cas del que sempre ens diuen quan som petits "abans de sortir de casa sempre has de fer un pipí" i vaig haver de fer una visiteta a la cambra de bany de l'estació, i dic cambra de bany per anomenar-ho d'alguna manera fina. El que em vaig trobar va ser el que mostro a continuació en imatges.
Per si el text no es llegeix prou bé ho transcriuré: "1 MONEDA
20 CENTIMOS"
Sí, sí, tan real com la vida mateixa. De fet, tampoc em va cridar molt, molt l'atenció perqùè a l'estació de tren de Tarragona ja vaig veure que hi ha un labavo d'aquests prefabricats on has de posar-hi una moneda d'1 €uro, penso, per poder-lo usar, però és que crec que és penós que ens demanin diners per una cosa tan vital!
I això no és tot, eh! perquè després d'incertar "1 moneda 20 centomos" aquella estança que en diem cambra de bany estava... buf, no cal fer-ne comentaris, en males condicions és dir poc!
Des d'aquí la meva petita reivindicació personal, els espais públics són de tots i n'hem de tenir cura, tant els usuaris com l'Administració, i dic això perquè amb l'ús aquests espais es fan malbé, i, per tant, s'han de renovar o, com a mínim, condicionar-los perquè ens faci la sensació que ens hi podem sentir segurs. He observat que sobre tot en les estacions d'autobusos hi ha un gran ambient de deixadesa, pot ser que sigui perquè realment es fa servir el transport públic i per aquest motiu les instal-lacions no estiguin noves? potser sí. Us animo a què feu les vostres petites observacions sobre particularitats, cosetes que us cridin l'atenció com jo he fet, per exemple, una forma ben senzilla i eficaç de mostrar les mancances i gratituds de la terra on vivim. I aquí ho deixo, perquè he dit que avui seria breu.

diumenge, 3 de maig del 2009

De visita per Ikea

Un repte és un repte i el que es promet s'ha de complir així que em poso a escriure la meva experiència per Ikea. Realment mai hi havia estat, va ser una tarda agradable, i surrealista, quantes vegades has anat a Ikea i t'has hagut d'amagar entre armaris perquè no sortís per antena (Ona la Torre) els crits del nen que gamberreja pel teu voltant? segurament una vegada a la vida, la del dilluns 27 d'abril! si tens clar com vols decorar la teva casa, habitació, Ikea és un paradís! hi ha de tot i de tots preus, bé, amb una excepció, si busques llençols no, NO N'HI HA! em vaig tornar boja buscant-ne i l'únic que trobes són fundes nòrdiques. Ja sabeu que a Suècia, la casa nadiua d'Ikea, hi fa molt fred...
Si no tens clar que vols et pots tornar ximple, i jo, tot i saber el que volia també me'n vaig tornar una mica perquè m'hagués emportat tota la botiga! al final em vaig controlar i només em vaig gastar 86 euros: una tauleta de nit, paperera, estores, cortines, gotets per posar espelmes i espelmes perfumades, un armari de tela i alguna que altra rucadeta més.
L'aventura va ser la tornada a casa, evidentment anava en transport públic, si no tens carnet és el que hi ha, i sort que m'acompanyava una amiga perquè sinó no se com hagués arribat a casa.
Una grata experiència, sens dubte, hi vull tornar, m'agradaria, ara, més em val no perdre les instruccions pel camí la propera vegada... que és el que em va passa amb un dels mobles... vaig fer servir el meu enginy, i ara l'armari ja funciona hehehe quin desastre! Gràcies Clara!