No hi ha filòlegs. Estan en perill les classes de català als Instituts?

Reprodueixo un article que he llegit, ha estat publicat a El Punt i realment m'ha confirmat les meves sospites i preocupacions. L'autor és en Magí Sunyer, antic professor meu de filologia catalana, una gran persona i també un exemplar docent.

"Falten filòlegs

Fa temps que s'avisa de la greu situació que es pot produir en els propers anys en el segon ensenyament per la poca afluència d'estudiants als estudis de filologia catalana. Fa unes setmanes es va explicar que a Tarragona no hi havia filòlegs en llista d'espera i que les substitucions per baixa de professor titular no es podien cobrir a temps. En la perspectiva d'abundants jubilacions durant la propera dècada, es presenta un panorama que, si per una banda sembla de felicitat laboral per als estudiants actuals, per l'altra hauria d'activar les alarmes per les conseqüències que aquest estat de les coses pot provocar. El problema no el tindrà ben bé la maquinària administrativa d'ensenyament, perquè, amb aquestes directrius pedagògiques que no donen cap mena d'importància a la formació acadèmica dels professors, si no tenen filòlegs hi posaran altres llicenciats o graduats; el problema serà de país. El problema ja és de país en l'actualitat, perquè la crisi del segon ensenyament és clara i greu. Si s'entra a l'abordatge en els estudis de llengua i literatura catalanes i es decideix que són impartits per personal no especialitzat, no tan sols minvarà la qualitat de l'ensenyament sinó que també es produirà una disminució de la consciència nacional en els professors més sensibles a transmetre-la, i la desnacionalització creixerà. Els coneixements de llengua i literatura catalanes i la situació en unes coordenades precises sobre la unitat de la llengua i les necessitats sociolingüístiques del país s'ensenyen als futurs professors en els estudis de filologia catalana. Durant els darrers lustres, els governs catalans no han treballat per potenciar-los, al revés, han amenaçat de retallar-los. Com ara, que la Generalitat els desprestigia amb l'eliminació del nom, filologia catalana, en una desnacionalitzadora demostració d'autoodi."

http://www.elpunt.cat/valls/article/-/-/23663.html

Després de llegir aquest text, poques coses més puc afegir. Realment em preocupa, per una banda penses "millor, que tindras feina assegurada!", després em passa pel cap "la meva vocació no és ser professora de català en un institut", i per últim, el pensament més important "però amb quin nivell sortiran els estudiants si els dóna classe un llicenciat amb qualsevol titulació i títol de Nivell D?". Hi ha la possibilitat que un d'aquests "nous professors de català" (sense ser filòlegs) expliqui i transmeti els continguts de l'assignatura molt millor que un filòleg, al cap i a la fi, ser filòleg tampoc no vol dir res, ja sabem com està la universitat, però una cosa sí que puc dir, en els meus quatre anys estudiant filologia catalana, no seré la millor especialista en la matèria del món, però una cosa sí que l'he après, he adquirit una consciència lingüística que abans no tenia, he après a estimar més la meva llengua, amb les seves coses bones i dolentes, i no només sobre la llengua, sinó també sobre el context social i la política lingüística. Només espero, que aquests professors sentin una miqueta aquesta inquietud i transmetin als seus alumnes una actitud favorable, sinó, sí que comencem a estar una mica perduts...