La ràbia fa moure les ànimes... però realment fa canviar la consciència?

Inauguro aquest bloc expressant les meves sensacions i és que el passat divendres 28 de novembre vaig ser espectadora de la pel•lícula que TV3 va emetre:

Salvador. Per segon cop, tot s’ha de dir, però en certa manera va ser com si no l’hagués vist mai, ja m’esperava els fets però en aquest segon visionat vaig aprofundir molt més i no vaig poder contenir les emocions de cap de les maneres, plorava i plorava, i plorava més! I en imaginar que allò havia succeït encara plorava més, empatitzava i alhora m’enfonsava... i patia, i tornava a plorar. Si més no, va servir per desfogar-me una miqueta.

I anant al tema central, la sensació que em va quedar va ser la d’un malestar i impotència creixent, una ràbia que no sabia com resoldre, i és que realment el que es plasma a la pantalla és una situació molt cruel, una història increïble si ho veiéssim en altres contextos, i el més fort, fa només 34 anys! I molts, molts éssers, moltes persones, una gran par de la societat en la qual vivim ja ho ha oblidat o fa veure que ho ha oblidat. I això és el que més dol i més rebuig provoca, creure que vivim en un Estat lliure i de lliure no en té res, perquè la justícia no és justa, els valors només són modes i ningú es creu res del que creu ser, però això si, som molt moderns, molt intel•lectuals i molt tolerants i comprensius, però a l’hora de la veritat només som un reflex del que va passar no fa molts anys.
Per què d’una vegada per totes no es posen les cartes sobre la taula? Per què no ens afrontem al que realment va passar? Que té de dolent reconèixer els errors? Sense posicionar-se, mirant-ho des de fora? Personalment crec que és la única manera de fer un pas endavant, un petit passet de formiga que ens faria avançar tantíssim... per què no ha passat ja? Algú té una resposta? No vull arribar a pensar que tot són interessos... no ho vull pensar, ho he de pensar?
En fi, em quedo amb el record amarg de les imatges i amb l’esperança que algun dia pensaments com els que jo mateixa estic tenint en aquests moments es contagiaran, a través de la Xarxa?, seria una possibilitat, és igual el mitjà, la qüestió és que arribin, que es transmetin i ens faci canviar un xic la nostra perspectiva, ens remouran les consciències, ens sacsejaran les ànimes i espero que ens faci modificar les accions, simplement cal actuar, únicament hem d’actuar.