Loops i Silenci?, marxen dos dels meus programes preferits

M'he esperat uns dies per si em podia assabentar d'alguna informació més, però el que se, és possiblement el que sap la majoria de gent que coneix la notícia. El programa Loops i el programa Silenci? desapareixen, de fet ja els han tret de la graella. Aquesta decisió ha sorprès els seguidors dels espais, possiblement perquè sabem que no hi ha molts programes d'aquestes característiques, moderns, interessants, divertits, atractius, potser en certa manera innovadors, i és el que ens fa falta per avançar, pensar en fer coses diferents i sobre tot que enganxin espectadors joves. Personalment vaig pensar que amb la Terribas de directora aquesta eliminació seria per algun motiu raonable, i no ho sabrem fins el febrer i és que diuen que s'estrenarà un nou programa cultural sota el títol provisional de "L'ànima". Així doncs, està previst que el programa el presentin la Bibiana Ballbè i el Toni Puntí i que els continguts que tracti siguin bàsicament culturals. Segons va informar Francesc Fàbregas, el director de programes especials i culturals de Televisió de Catalunya, el nou programa tindrà una durada de 50 minuts, s'emetrà diàriament i en directe i tractarà l'actualitat de la jornada, tertúlies, reportatges, connexions en directe a localitzacions on es duguin a terme activitats culturals, entrevistes, entre d'altres.
Haurem d'esperar a l'estrena d'aquest nou magazín, desitgem, doncs, que sigui molt millor que els programes que han eliminat, no? quin remei queda, sinó... no me feu pensar gaire que encara ´m'obligareu a crear una tele per internet jejeje
Qualsevol aportació sobre el tema és benvinguda!

Rafel Nadal s'uneix a la campanya “Cafè per la llengua”

El tennista Rafel Nadal, un dels esportistes més internacionals, ha participat juntament amb el seu tiet i entrenador Antoni Nadal, a la campanya que ha organitzat Obra Cultural Balear “Cafè per la llengua”.
Aquesta iniciativa té com objectiu dinamitzar l'ús de la llengua catalana a les Illes Balears. La implicació del tennista número 1 del món, és només l'inici d'una sèrie de col.laboracions. D'aquesta manera, està previst que en els pròxims mesos s'uneixin a la campanya altres personalitats destacades del món social i cultural insular per donar una major promoció i difusió de la campanya. Rafel i Toni Nadal van prendre un dels primers cafès per la llengua amb representants de l'Obra Cultural Balear. Durant la trobada es va crear un ambient agradable en el qualhi va haver l'intercanvi de punts de vista sobre la necessitat de recuperar la llengua catalana a les Illes Balears.
La campanya“Cafè per la llengua” va ser presentada públicament aquest mes de desembre al cafè Can Joan de s’Aigó, en un acte que va comptar amb la presència de nombroses personalitats de la vida social i cultural mallorquina. La iniciativa té com objectiu promoure la participació popular en matèria lingüística. Per aquest motiu, es preveu que s'organitzin trobades amb grups de persones i amb entitats que representen sectors diversos de la societat mallorquina a les quals se les convidarà a prendre un cafè i parlar de llengua.

A més, la campanya pretén arribar al número de 12.000 a 15.000 persones durant l'any 2009. Al món, en totes les cultures, anar a prendre un cafè és símbol de voler mantenir una conversa amistosa i voler que l'intercanvi d'idees flueixi espaiosament i de manera civilitzada. És per aquest motiu que Obra Cultural Balear convida a tots aquells que ho desitgin a prendre un cafè per parlar, sense prejudicis, d'aquelles qüestions que preocupen al voltant de la llengua. Perquè és important que els ciutadans participin i expressin les seves opinions i pensaments, es manifestin, per això l'entitat demana que es dediqui una estona a parlar de llengua amb les entitats, familiars, amigs i coneguts.

Més informació: Obra Cultural Balear

Joan Miquel Oliver en una paraula: tendresa

El passat diumenge 14 de desembre a les vuit del vespre vaig assistir al concert que va dur a terme el mallorquí Caixafòrum a Lleida. Vaig arribar cinc minuts tard, congelada de fred i carregada com un ruquet amb la motxilla, el portàtil, la bossa de mà i perquè no tenia més mans, que sinó... tot té una explicació, no eren rebaixes, és evident, sinó que venia de passar el cap de setmana a Altafulla. Estava contenta i molt a l’expectativa de com seria aquest senyoret en concert.
Segons el que havia llegit als diaris presentava la seva obra literària El misteri de l'amor, però el que jo em vaig trobar va ser tot un concert acústic amb les seves guitarres i el bateria Joan Roca que l’acompanyava amb tot un carregament d’instruments de percussió.
Si he de ser sincera no em sabia ni un dels temes que va interpretar, bé, sí, la que va servir de sintonia del programa de TV3 Somiers, molt interessant mentre va durar, per cert. Però tot i això per mi va ser una grata sorpresa, va oferir-nos temes dels seus disco en solitari (Drogueria Esperança: Odissea 30 000, Surfistes en càmara lenta, Live in Paris) i ens en va avançar algunes del nou disc que està preparant, ens va confessar que no podia estar-se’n, que les velles ja se les sabia massa bé. L’acollidora sala, plena de gom a gom, es va farcir de melodies clares i juganeres, campanetes dolces i innovadores, ritmes contundents que feien augmentar l’energia de l’optimisme. Vaig somriure i vaig riure, però no poc, sinó molt, de fet és un dels aspectes que destacaria de l’actuació, la simpatia del Joan, és un geni!

Amb els seus comentaris irònics i divertits i la seva espontaneïtat se’ns va posar a tots a la butxaca, i és que fins i tot ell mateix reconeixia que “vaig al revés del món, primer canto la cançó i després la presento”.
Malauradament van ser uns escassos 60 minuts de música, però va ser el tastet suficient per despertar la curiositat de la seva obra i sentir la necessitat de consumir un xic més de la seva sonoritat. M’ho vaig passar bé, sí, i fins i tot vaig pensar que m’agradava més en solitari que no pas el grup Antònia Font, i mira que Antònia Font és Antònia Font, però bé, cadascú té els seus objectius i poden ser complementaris.

M’acomiado amb unes quantes fotografies que vaig poder fer, a les fosques i una mica lluny de l’escenari, no són d’una qualitat excel•lent, però espero que ajudin a posar-se en situació i a copsar l’essència de l’espectacle que vaig observar. Una actuació que va ser tota una experimentació dels sentiments, i més concretament de la tendresa, que hi farem, és el que em va despertar aquest mallorquí: una tendresa i un optimisme desbordant!!

Es busquen 300 provadors de matalassos

Dormir és una de les activitats més importants de les persones i en moltes ocasions la productivitat i funcionament de cada ésser dependrà de com es descansi.
Per aquest motiu, i amb la finalitat de millorar els seus serveis la coneguda empresa de mobles i objectes de decoració per a la llar, Ikea, busca a l’Estat Espanyol tres-cents voluntaris per provar els seus matalassos.

Així doncs, totes aquelles persones que hi estiguin interessades hauran d’inscriure’s a l’oferta, fins el 14 de desembre, omplint un formulari que podran trobar al web de l’empresa.
Posteriorment, Ikea es posarà en contacte amb els seleccionats i els enviarà un matalàs adequat a les seves característiques físiques i a la seva manera de dormir.
A més a més, els voluntaris rebran assessorament especialitzat en qualsevol de les botigues Ikea, si així ho desitgen.
Després de dormir dues setmanes en el matalàs que se’ls haurà facilitat, aquests “provadors” respondran de nou a un qüestionari sobre les propietats i característiques del matalàs i dels aspectes que fan referència al descans que hauran pogut experimentar en el termini de les dues setmanes. Un cop acabada la prova Ikea regalarà el matalàs als 300 usuaris participants.

L’objectiu d’aquesta col•laboració se centra en la voluntat d’Ikea de voler treure al mercat un nou producte de matalasseria i vol conèixer de primera mà l’experiència dels 300 escollits en usar el producte.

Les dades que s’obtinguin de l’experiència seran analitzades amb l’assessorament del doctor Eduard Estivill, un gran professional de la son i director de la Clínica de la son de l’Institut Deixeus de la ciutat de Barcelona. Aquest s’encarregarà d’aconsellar l’empresa sobre les característiques que hauran extret de cadascuna de les 300 persones que hauran dormit en els matalassos d’Ikea, per tal d’extreure un producte de més qualitat i que permeti un major descans en els futurs compradors del matalàs.

La ràbia fa moure les ànimes... però realment fa canviar la consciència?

Inauguro aquest bloc expressant les meves sensacions i és que el passat divendres 28 de novembre vaig ser espectadora de la pel•lícula que TV3 va emetre:

Salvador. Per segon cop, tot s’ha de dir, però en certa manera va ser com si no l’hagués vist mai, ja m’esperava els fets però en aquest segon visionat vaig aprofundir molt més i no vaig poder contenir les emocions de cap de les maneres, plorava i plorava, i plorava més! I en imaginar que allò havia succeït encara plorava més, empatitzava i alhora m’enfonsava... i patia, i tornava a plorar. Si més no, va servir per desfogar-me una miqueta.

I anant al tema central, la sensació que em va quedar va ser la d’un malestar i impotència creixent, una ràbia que no sabia com resoldre, i és que realment el que es plasma a la pantalla és una situació molt cruel, una història increïble si ho veiéssim en altres contextos, i el més fort, fa només 34 anys! I molts, molts éssers, moltes persones, una gran par de la societat en la qual vivim ja ho ha oblidat o fa veure que ho ha oblidat. I això és el que més dol i més rebuig provoca, creure que vivim en un Estat lliure i de lliure no en té res, perquè la justícia no és justa, els valors només són modes i ningú es creu res del que creu ser, però això si, som molt moderns, molt intel•lectuals i molt tolerants i comprensius, però a l’hora de la veritat només som un reflex del que va passar no fa molts anys.
Per què d’una vegada per totes no es posen les cartes sobre la taula? Per què no ens afrontem al que realment va passar? Que té de dolent reconèixer els errors? Sense posicionar-se, mirant-ho des de fora? Personalment crec que és la única manera de fer un pas endavant, un petit passet de formiga que ens faria avançar tantíssim... per què no ha passat ja? Algú té una resposta? No vull arribar a pensar que tot són interessos... no ho vull pensar, ho he de pensar?
En fi, em quedo amb el record amarg de les imatges i amb l’esperança que algun dia pensaments com els que jo mateixa estic tenint en aquests moments es contagiaran, a través de la Xarxa?, seria una possibilitat, és igual el mitjà, la qüestió és que arribin, que es transmetin i ens faci canviar un xic la nostra perspectiva, ens remouran les consciències, ens sacsejaran les ànimes i espero que ens faci modificar les accions, simplement cal actuar, únicament hem d’actuar.